Skip to content

III Concurs de Fotografia 3 Voltes Rebel: “No és pobresa, és injustícia”

10 gener 2015

«Com l’assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se’n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l’amor».

Contraban de llum, de M.M. Marçal

I sant tornem-hi! Tres anys, tres. 36 mesos, més de mil dies plens de lluites, comiats amargs, benvingudes joioses, activitats, xerrades, més de mil dies amb les seves nits de gresca i xerinola. I d’amor. Som més velles (qui sap si més sàvies, o tan sols més caparrudes) però també més plenes que mai de ganes per transformar el món que ens envolta. Però ja hi tornem a ser: un nou aniversari, que, com cada any, ens porta de la mà un “Concurs de Fotografia 3 Voltes Rebel”.

Enguany la temàtica del concurs l’hem presa de la campanya que, en els darrers mesos, s’ha visibilitzat al nostre districte gràcies a la iniciativa de les companyes de 9Barris cabrejada: “No és pobresa, és injustícia”. I tant que és injustícia: la dura realitat que, dia rere dia, viuen les nostres veïnes -i nosaltres mateixes, que som també veïnes de les nostres veïnes-, imposada per les polítiques institucionals que obliden a qui han d’obeir, i obeeixen a qui no té més interessos que els propis beneficis. La classe treballadora, tan se val d’on sia, és la principal víctima d’una ofensiva dirigida per l’oligarquia financera (algú ha dit casta?). I aquelles que s’hi tornen, són víctimes de la repressió: multes i judicis.

Val la pena deixar testimoni d’aquests temps que ens ha tocat viure, perquè un cop la truita es capgiri, mai no oblidem que els drets conquerits també cal defensar-los.

Bases del III Concurs de Fotografia TRES VOLTES REBEL

1) Temàtica “No és pobresa: és injustícia” localitzada al Districte de Nou Barris

2) De forma lliure i voluntària, ens haureu de fer arribar les fotografies al correu-e trobadaalternativa9barris[arroba]gmail.com, assenyalant nom i cognom, títol de la fotografia i un telefon de contacte. Agraïrem que a l’assumpte del correu-e hi figuri: III Concurs de Fotografia 3 Voltes Rebel.

3) El període per enviar les fotografies queda obert des del dia 12 de gener fins el 22 de febrer a les 23:59 h.

4) La forma de seleccionar la guanyadora serà en mans de tothom: el dilluns 23 de febrer es publicarà una entrada en aquest bloc amb totes les fotografies enviades, i tothom podrà votar per triar la guanyadora. El termini de les votacions serà el dissabte 28 de febrer. I el veredicte es coneixerà a l’endemà mateix al Casal Popular 3 Voltes Rebel.

5) La fotografia que obtingui més vots per les persones que visitin el bloc s’endurà a casa seva un fabulós regal sorpresa (però respectuós amb una economia sostenible).

Vídeo de la Xerrada-debat “La independència i el procés de ruptura constituent de la classe treballadora catalana” amb Josep Manuel Busqueta al CP Tres Voltes Rebel.

2 Desembre 2014

https://www.youtube.com/watch?v=q0zBlBIikKw

Sessió nº5 de l’ESCOLA DE FORMACIÓ #9BARRIS amb Joan Tafalla [la Revolució Russa i les revolucions del Segle XX]

23 Novembre 2014

Avui a l’Escola de Formació de Nou Barris s’ha realitzat la sessió nº5, on l’historiador Joan Tafalla, del col.lectiu Espai Marx, ens ha parlat sobre la Revolució Russa i les revolucions del Segle XX.

El ponent ens ha explicat la revolució russa i el seu consegüent impacte al sistema internacional, així com diverses teories sobre aquesta. També hem parlat, sintèticament, sobre el curt segle XX, que com esmenta l’historiador britànic Eric Hobsbawm, comença amb l’estallit de la IGM (1914) i acaba amb l’ensorrament de la URSS (1989-1991). Un segle caracteritzat per ser el més mortífer de la història, un segle amb revolucions, un segle amb gran progrés tecnològic, un segle amb grans crisis econòmiques, etc. El nostre món actual es conseqüència d’això.

Propera sessió sobre feixisme, més informació en breus.

Gràcies a tots i totes! Salut i revolució!

10730871_483940735078098_8375138930214050848_n

Seminari número 3 de l’ ESCOLA DE FORMACIÓ POLÍTICA DE #NOUBARRIS ::8 de novembre:: amb en Martín Rodrigo [La Comuna de París i la I Internacional]

23 Novembre 2014

“”Avui a l’Escola de Formació Política de Nou Barris, amb en Martín Rodrigo (membre d’Espai Marx) fent de ponent, s’ha realitzat el seminari número 3, on hem tractat La Comuna de París i la I Internacional.

Martín ens ha explicat els orígens del sindicalisme i les primeres formes d’organització de la clase obrera industrial. Ens ha remarcat també com el liberalisme doctrinari va conceptualitzar la pràctica sindical: l’associacionisme anava en contra dels principis de la llibertat, té que ser il.legalitzat. Per al liberal, el treball ha d’estar sotmès a les lleis del mercat; el contracte laboral es una negociació individual entre el treballador i l’empresari.

A partir d’aquesta introducció la xerrada-debat s’ha anat dirigint cap a la Comuna i la I Internacional. Donant émfasi als origens sindicals dels treballadors, és a dir, a l’organització col.lectiva d’aquests per lluitar per els seus drets, s’arriben a aquests 2 importants escenaris polítics del S.XIX.

La I Internacional (1864-1876) va ser la culminació de la maduresa organitzativa dels obrers europeus. Milers d’obrers de tota Europa, de diferents tendències polítiques socialistes, es van organitzar per solucionar problemes comuns i proposar línies d’accions col.lectives.

A París, epicentre de revolucions anteriors i la ciutat amb més obrers d’Europa al 1871, va sorgir la Comuna de París: la primera experiencia històrica d’un projecte popular autogestionat, semblant a les tesis socialistes que dominaven l’època: el marxisme i el bakuninisme.

Els textos de suport de la sessió d’avui:http://www.elsarbresdefahrenheit.net/ca/index.php…

La quarta sessió tractarà de “La revolució Russa. Les revolucions de principis del segle XX”, el proper 22 de Novembre, a càrrec de Joan Tafalla. Els textos de suport es donaran en breus.

Gràcies a tothom!””

Xerrada-Debat amb Josep Manuel Busqueta

30 Octubre 2014

image

INAUGURACIÓ DE L’ESCOLA DE FORMACIÓ POLÍTICA DE #NOUBARRIS

24 Setembre 2014

Amb calor i una humitat gairebé sufocant, ens vam reunir una trentena de persones per inaugurar l’Escola de Formació Política de Nou Barris. En Martín va presentar l’acte explicant els grans eixos del projecte i ressaltant el suport, entre d’altres, de l’Assemblea de Joves, La Trobada i el Casal 3 Voltes Rebel. Va explicar la seva història i va convidar totes les organitzacions i persones interessades a recolzar i participar del projecte, agraint en nom de totes l’entusiasta recolzament que ens han donat Espai Marx, el grup d’economia crítica Taifa i la Universitat Comunista dels Països Catalans, sense els quals no hauria estat possible l’engegada de l’escola.


10450777_733288566708513_4657082125455159798_n

Seguidament, l’amic Joan Tafalla va intervenir centrant-se en la necessitat del coneixement pels que volen canviar el món per acabar reflexionant sobre la idea: Què és una revolució?.
L’acció política no només necessita il·lusió, pretensió i passió, també requereix coneixement. Estem immersos en una lluita de classes permanent i l’enemic utilitza tots els mitjans al seu abast per superar les seves crisis i neutralitzar les amenaces. El problema no és només què fer, parafrasejant la vella frase de Lenin, sinó també com i quan fer-ho. En ocasions, idees brillants es fan malbé per no saber com i quan fer les coses.

Tafalla va confessar que parteix de la tradició marxista i que lamentablement no coneix altres rics corrents del pensament revolucionari. Al segle XX es pensava que les idees de Marx eren una ciència que no estava a l’abast de la majoria i per això es van fer infinitat de manuals. Aquesta simplificació del pensament va tenir les seves virtuts i també molts defectes, però. Ara hem de ser més ambiciosos i no acontentar-nos amb els resums. Cal fugir dels esquemes i les simplificacions i anar més enllà de la superfície de les coses. I això no és fàcil. Requereix un gran esforç, no només col·lectiu, sinó també individual. Som adults i, per tant, estem obligats a qüestionar i reinterpretar-ho tot. Cal trencar amb els dogmes. Els clàssics van fer aportacions extraordinàries al pensament revolucionari, però no eren més que éssers humans i per tant estaven subjectes a errors i limitacions, com tothom.

Les revolucions, segon tema tractat, són un gran misteri històric, difícil d’encapsular en una sola definició, per tant, va preferir fer una sèrie de reflexions que ens poden ajudar a entendre-les: Al contrari del que pensen molts, l’enemic no és idiota. No hem de menysprear-lo, sinó conèixer-lo i saber què pensa. Les revolucions no tenen data i hora, no són una qüestió tècnica. Són una cosa infinitament més complexa.

La revolució no la fan els grans revolucionaris, sinó la gent que acumula el seu coneixement a través de la seva experiència i que, quan la fa, no és conscient que l’està fent. Resumit en aquella vella frase: les situacions revolucionàries són aquelles en les què els de baix ja no volen seguir sent governats com abans, i els de dalt ja no poden seguir governant com abans. Les revolucions són escasses en la història. No són l’estat natural de la humanitat.

Cal qüestionar la idea de “progrés”. La història humana, com a part de la història natural, no té una fi en si mateixa, i no necessàriament evoluciona d’abaix a dalt, cap a societats més intel·ligents i avançades. Res és immutable i res està determinat per si mateix. La religió del progrés va ser encunyada per la burgesia del segle XVIII per beneïr l’arribada del capitalisme. Aquesta idea determinista, aliena a Marx, va contaminar el moviment obrer i a molts que es consideraven els seus seguidors. Avui dia, per diverses raons (ecològiques, climàtiques, energètiques… ), la idea està cada vegada més qüestionada.

On comença i on acaba la revolució? Fins a on arriba el seu “impuls”? Les noves revolucions no segueixen el model de les “clàssiques”, com aquestes no van seguir el de les anteriors. Cada revolució té les seves particularitats i com a tals han de ser estudiades. Quan les revolucions no arriben fins als seus últims objectius i són derrotades, el sistema assimila i engega una part del contingut com a motor de creixement. La revolució és un fenomen molt complex. Però això, lluny de desanimar-nos per intentar entendre-la, ens ha de motivar per estudiar què està passant.

Esperem que l’Escola de Formació Política de Nou Barris sigui un instrument que ens ajudi a fer-ho.

Susurros del México Olvidado 2014

17 Setembre 2014

Aquest cap de setmana, al Casal Popular Tres Voltes Rebel, hem tingut el plaer de celebrar la inaguració de les Jornades Susurros del Mexico Olvidado 2014. Una proposta que neix de la Trobada de diversos col.lectius i persones residents a Barcelona i amb sensibilitat i interès per Mèxic i les seves realitats. Los Susuros dels México Olvidado vol parlar sobre Lluites Indígenes, Processos de resistència a Amèrica Llatina, Feminicidi i Lluita Feminista a Mèxic, Procesos Constituents, Migracions i Fronteres, al llarg dels 4 caps de setmana de setembre 2014. Es realitzaran activitats a altres espais de Barcelona com ara el Centre Social Okupat La Gordíssima, el Casal de Joves Palau Alòs i el Centre Cultural La Lottería i no cal dir que és un honor pel Tres Voltes Rebel figurar entre aquests espais i ser la Seu de la inaguració de les Jornades.

Al Casal 3 Voltes Rebel s’hi va celebrar aquest passat dissabte El Otro Grito 2014.
La tarda va començar amb una breu presentació de les Jornades i també del projecte del Tres Voltes Rebel, i amb molts aplaudiments va començar la obra de teatre Piedras en los Bolsillos, de la companyia Sonámbulos. Una obra molt divertida que s’estrenava i que va venir a veure moltíssima gent.
Després de la obra, va ser el moment de començar a sopar, unes boníssimes empanadilles bolivianes amb frijol i amanida per part de la Casa Iberoamericana de la Mujer en Barcelona, que també van estar venen samarretes amb preciosos, combatius i feministes dibuixos.
Durant el sopar, vam poder escoltar la part més tranquila del repertori de Mexcataloso, un duet Mexico-català alienigena amb precioses i creatives melodies i una sorprenent posada en escena. Després tornaria per mostrar les cançons més alegres i mogudes. Ens quedem amb les ganes de veure la part audiovisual de la proposta (problemes tècnics, funcionem autogestionadament!) a la propera segur que podrem gaudir de l’espectacle complet.
Entre les dues parts del concert de Mexcataloso, vam tenir el plaer d’escoltar la ja conegudíssima veu de La Muna, cantautora mexicana que sempre està disposada a musicalitzar vetllades de lluita, reivindicació i a regalar-nos la seva meravellosa veu a través de populars cançons Llatinoamericanes.
En aquest punt, i abans que el Son Jarocho entrés en acció, vam celebrar EL GRITO POR LA INDEPENDÈNCIA. En el que nos ens vam oblidar de les realitats silenciades pel Gobern Mexicà. Vam cridar per Galeano, per Copala, Atenco, el Poble Wirarika, pels presos i les preses, pels morts i les mortes del Mèxic que intenta silenciar tantes veus. 
 
 
Després que totes i tots cridessim ¡Viva México Cabrones! i Visca la Terra Lliure!, van entrar en acció les jaranes i los zapateados del Son Jarocho. Vam estar una bona estona ballant i cantant versos i ritmes d’aquesta música tradicional popular de Veracruz, que afortunadament te molts seguidors a Barcelona i es reuneixen amb l’objectiu de difondre, ensenyar i gaudir dels passos, els acords i els versos del Son Jarocho.
Finalment, Marina va poder disparar les seves Balas de Plata en forma de cúmbies, salses, ska i rock llatinoamericà. Ningú va poder evitar moure les caderes amb els ritmes que sortien dels plats de la DJ.
El Casal Popular Tres Voltes Rebel, va aportar el que faltava per a que fos una vetllada perfecta, còctels mexicans com Acapulco de Noche, el Chaparro, elLupita o el Submarino, sense oblidar, és clar, els immillorables Mojitos Tres Voltes Rebel. 
Des del Tres Voltes Rebel, aplaudim aquesta proposta de Jornades i desitgem que segueixin desenvolupant-se i creixent, per poder seguir construint xarxa, contrapoder i comunitat més enllà de les institucions silenciadores.

 

%d bloggers like this: