Skip to content

INAUGURACIÓ DE L’ESCOLA DE FORMACIÓ POLÍTICA DE #NOUBARRIS

24 Setembre 2014

Amb calor i una humitat gairebé sufocant, ens vam reunir una trentena de persones per inaugurar l’Escola de Formació Política de Nou Barris. En Martín va presentar l’acte explicant els grans eixos del projecte i ressaltant el suport, entre d’altres, de l’Assemblea de Joves, La Trobada i el Casal 3 Voltes Rebel. Va explicar la seva història i va convidar totes les organitzacions i persones interessades a recolzar i participar del projecte, agraint en nom de totes l’entusiasta recolzament que ens han donat Espai Marx, el grup d’economia crítica Taifa i la Universitat Comunista dels Països Catalans, sense els quals no hauria estat possible l’engegada de l’escola.


10450777_733288566708513_4657082125455159798_n

Seguidament, l’amic Joan Tafalla va intervenir centrant-se en la necessitat del coneixement pels que volen canviar el món per acabar reflexionant sobre la idea: Què és una revolució?.
L’acció política no només necessita il·lusió, pretensió i passió, també requereix coneixement. Estem immersos en una lluita de classes permanent i l’enemic utilitza tots els mitjans al seu abast per superar les seves crisis i neutralitzar les amenaces. El problema no és només què fer, parafrasejant la vella frase de Lenin, sinó també com i quan fer-ho. En ocasions, idees brillants es fan malbé per no saber com i quan fer les coses.

Tafalla va confessar que parteix de la tradició marxista i que lamentablement no coneix altres rics corrents del pensament revolucionari. Al segle XX es pensava que les idees de Marx eren una ciència que no estava a l’abast de la majoria i per això es van fer infinitat de manuals. Aquesta simplificació del pensament va tenir les seves virtuts i també molts defectes, però. Ara hem de ser més ambiciosos i no acontentar-nos amb els resums. Cal fugir dels esquemes i les simplificacions i anar més enllà de la superfície de les coses. I això no és fàcil. Requereix un gran esforç, no només col·lectiu, sinó també individual. Som adults i, per tant, estem obligats a qüestionar i reinterpretar-ho tot. Cal trencar amb els dogmes. Els clàssics van fer aportacions extraordinàries al pensament revolucionari, però no eren més que éssers humans i per tant estaven subjectes a errors i limitacions, com tothom.

Les revolucions, segon tema tractat, són un gran misteri històric, difícil d’encapsular en una sola definició, per tant, va preferir fer una sèrie de reflexions que ens poden ajudar a entendre-les: Al contrari del que pensen molts, l’enemic no és idiota. No hem de menysprear-lo, sinó conèixer-lo i saber què pensa. Les revolucions no tenen data i hora, no són una qüestió tècnica. Són una cosa infinitament més complexa.

La revolució no la fan els grans revolucionaris, sinó la gent que acumula el seu coneixement a través de la seva experiència i que, quan la fa, no és conscient que l’està fent. Resumit en aquella vella frase: les situacions revolucionàries són aquelles en les què els de baix ja no volen seguir sent governats com abans, i els de dalt ja no poden seguir governant com abans. Les revolucions són escasses en la història. No són l’estat natural de la humanitat.

Cal qüestionar la idea de “progrés”. La història humana, com a part de la història natural, no té una fi en si mateixa, i no necessàriament evoluciona d’abaix a dalt, cap a societats més intel·ligents i avançades. Res és immutable i res està determinat per si mateix. La religió del progrés va ser encunyada per la burgesia del segle XVIII per beneïr l’arribada del capitalisme. Aquesta idea determinista, aliena a Marx, va contaminar el moviment obrer i a molts que es consideraven els seus seguidors. Avui dia, per diverses raons (ecològiques, climàtiques, energètiques… ), la idea està cada vegada més qüestionada.

On comença i on acaba la revolució? Fins a on arriba el seu “impuls”? Les noves revolucions no segueixen el model de les “clàssiques”, com aquestes no van seguir el de les anteriors. Cada revolució té les seves particularitats i com a tals han de ser estudiades. Quan les revolucions no arriben fins als seus últims objectius i són derrotades, el sistema assimila i engega una part del contingut com a motor de creixement. La revolució és un fenomen molt complex. Però això, lluny de desanimar-nos per intentar entendre-la, ens ha de motivar per estudiar què està passant.

Esperem que l’Escola de Formació Política de Nou Barris sigui un instrument que ens ajudi a fer-ho.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: