Skip to content

FEM TROBADA, CONSTRUÏM L’ALTERNATIVA!

7 Abril 2016

El 9 d’abril us esperem a Nou Barris amb una jornada on parlarem sobre les diferents lluites socials al nostre barri i la situació de l’esquerra a dia d’avui. Tot allò acompanyat d’un bon dinar en companyia i concerts que ens acompanyaran fins al tancament de la jornada. Un dia per reconèixer la trajectòria lluitadora d’un barri que no ha deixat mai de tirar endavant.

IMG-20160407-WA0008

Programa de la Jornada “Fem Trobada, construïm l’Alternativa”

Matí 10:30h: Trobada de lluites socials de Nou Barris.

Migdia 14h: dinar antirrepressiu pels casos de Nou Barris de la vaga general del 29M.

Per poder facilitar la preparació del dinar des de la comissió agrairem a les persones que tenen pensat quedar-se a dinar que confirmin la seva assistència enviant un correu a “joanpuigbomoll@gmail.com” o enviant un privat a la Trobada Alternativa de Noubarris.

El fet de no reservar no serà motiu de no poder participar en el dinar, volem fer una aproximació de la gent que vindrà per ajustar quantitats i força de treball.

Tarda 17:00h: Xerrada: “l’esquerra avui: el repte de fer possible l’impossible” amb Mireia Boya (Diputada al parlament de Catalunya per la CUP-CC), Pau Llonch (activista social i economista) i Mireia Foradada (pedagoga i militant feminista).

Nit 21h: Concert per l’autogestió amb el grups: Púrria, Moskeperras i Cranc.

Organitza: Trobada Alternativa de Nou Barris, Assemblea de Joves de Nou Barris “La Miliciana, Arran-Nou Barris.
Data: dissabte 9 d’abril
Lloc: Masia de la Guineueta, plaça de Ca n’Ensenya 4.

“Cuando las gotas se hacen lluvia”

9 gener 2016

Cuando los ricos se hacen más ricos y los pobres más pobres. Cuando los gobiernos rescatan a bancos y desahucian a las personas. Cuando quieren arrojar los derechos humanos al contenedor de la historia … Entonces, la gente se organiza y los pueblos se movilizan …  

El 28 de Novembre, vam tenir la sort de projectar el documental “Cuando las gotas se hacen lluvia“, un documental sobre les respostes ciutadanes a la crisi del capitalisme i les seves polítiques de retallades. Una producció del Col·lectiu Miradas, dirigida per José Gayà i produïda per Enrique González.

Ens vam emocionar i vam sortir totes amb energies renovades.
Aquesta activitat, va estar organitzada conjuntament amb el Casal de barri de Prosperitat, l’Ateneu Popular de Nou Barris i el C.P. Tres Voltes Rebel, desitgem que aquesta sigui una de moltes accions que farem plegats.

zirika.

La comissió de debats al Mercat Importa

9 gener 2016

El passat 13 de desembre, la comissió de debats de la Trobada Alternativa de 9Barris, un cop més, va dinamitzar l’àgora del Mercat Importa. A les portes del Nadal, reflexionem sobre com, se’ns empeny a malgastar i a consumir de manera irracional. Publicitat, sobre il·luminació, exaltació de les emocions…, tot pensat per promoure un consum acrític i descontrolat.
Ens adonem que no és suficient amb comprar orgànic i ecològic, cal ser crítics també amb el vessant social. La qüestió clau és poder canviar el sistema productiu i relacional. Cal parlar de sobirania
alimentària; del dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten; a tenir dret i accés a la terra, als recursos i a alimentar-se de forma sana i saludable. Cal trencar amb les lògiques de producció-distribució-consum de l’actual sistema econòmic i social.I també de plantejar-nos la sostenibilitat d’una vida que valgui la pena ser viscuda per a totes nosaltres.

El capitalisme s’emmascara de tot el “verd, just i solidari” que calgui per continuar exercint les seves pròpies pràctiques. Com totes les ciutats de la mediterrània, ens hem organitzat històricament entorn d’una àgora (del grec, ‘mercat’) aquelles places vives, lloc de mercat i reunió. Aquestes àgores es diuen avui Heron City, Maquinista, L’Illa…on es concentra tot el consum relacionat amb l’alimentació, la roba, la imatge corporal o les joguines. Noves àgores que ens aboquen a un estil de vida individualista i acrític fomentat per una economia que vol créixer a qualsevol preu.
La Núria de la Cos ens explica com afecta aquest model laboral a les treballadores de Cinesa. Amb la presidenta de l’Eix comercial, parlem de l’ampliació de l’Heron City i com afecta comerciants i veïnes de Sant Andreu, Nou Barris, Sagrera i el Clot. I, finalment, amb l’Alba fem un recordatori de com ens podem sumar a la lluita de les veïnes contra l’ampliació.
Iniciatives com aquest mercat i d’altres ens proposen qüestionar-nos el model actual de consum (irracional, innecessari, superficial) i ens ajuden a entendre com respon a la lògica capitalista, a un sistema fonamentat en la producció massiva de mercaderies i en què nosaltres les comprem, empaitats per unes necessitats artificials i perfectament planificades. Cal integrar un consum crític al nostre dia a dia i qüestionar nos aquest sistema injust i insolidari.

IV Concurs de Fotografia 3 Voltes Rebel: “NO A LA GUERRA”

8 gener 2016

 [AMPLIACIÓ DEL TERMINI PER ENVIAR FOTOGRAFIES FINS EL 21 DE FEBRER!!]

Ja és hora de sortir de l’ou. Adéu ou, fins mai més! Prou de tap i ou. Quatre anys! Quatre anys d’empentes i rodolons, d’ensopegades i d’encerts, de decissions col·lectives per construir entre totes, assemblees, gestores, suport mutu, campanyes antirrepressives (solidaritat amb en Carles i el Garrobo!), festes, salts institucionals, debats monumentals, teixit veïnal, i sobretot de no deixar de remar totes plegades, cadascuna amb la seva força, contra vent, precarietat, patriarcat.

I com cada any per aquestes dates, a banda de les activitats que es duran a terme al Casal Popular 3 Voltes Rebel, convoquem el tradicional Concurs de Fotografia 3 Voltes Rebel per celebrar totes juntes l’aniversari. En aquesta ocasió, amb una important novetat: podrà participar-hi tothom qui vulgui, malgrat la fotografia no sigui feta a Nou Barris, la nostra República independent!

Bases del IV Concurs de Fotografia TRES VOLTES REBEL

1) Temàtica “No a la guerra” localitzada a la ciutat de Barcelona. [Sí, sí: la temàtica és un “No a la guerra” com una catedral amb tots els matissos que vulgueu. No a la guerra entre cupaires i comuns, o sí, cadascuna sabrà què hi pensa. No a la guerra entre pobles, però sí entre classes socials. No a la guerra, sí a l’amor lliure i tropical. ETCÈTERA].

2) De forma voluntària, ens haureu de fer arribar les fotografies al correu-e trobadaalternativa9barris[arroba]gmail.com, assenyalant nom i cognom, títol de la fotografia i un telefon de contacte. Agraïrem que a l’assumpte del correu-e hi figuri: IV Concurs de Fotografia 3 Voltes Rebel. El màxim de fotos per persona que hi participi són TRES.

3) El període per enviar les fotografies queda obert des del dia 11 de gener fins el 21 de febrer a les 23:59 h.

4) La forma de seleccionar la guanyadora serà en mans de tothom: el dimecres 11 de febrer es publicarà una entrada en aquest bloc amb totes les fotografies enviades, i tothom podrà votar per triar la guanyadora. El termini de les votacions serà el dijous 25 de febrer. I el veredicte es coneixerà el dissabte 27 de febrer al Casal Popular 3 Voltes Rebel.

5) La fotografia que obtingui més vots per les persones que visitin el bloc s’endurà a casa seva un fabulós regal sorpresa (però respectuós amb una economia sostenible).

El nostre temps, la seva pressa

16 Desembre 2015

El nostre temps, la seva pressa

«Les presses són dolentes» així advertia fa uns anys el company Fidel quan a l’assemblea de la Trobada de Nou Barris alguns ens obsessionàvem en fer moltes coses i fer-les ràpidament, creient així que els resultats també vindrien de forma immediata.

Avui l’Esquerra Independentista i els moviments populars que donen suport a la seva expressió institucional, la CUP-Crida Constituent, viuen sota una pressió sense precedents, fruit dels recents resultats de les eleccions del 27S, també sense precedents. El motiu és la investidura o no d’Artur Mas i les conseqüències sobre l’anomenat Procés Sobiranista. Se n’ha escrit i se n’escriurà molt.
Avui, però, em ve de gust fer una reflexió -una humil aportació- del paper de la CUP en un moment tan transcendent, però des del punt de vista del control del temps i de l’agenda política com a eina per avançar.
L’advertència.
En el marc d’una provisionalitat Parlamentària i en un rol decisiu de la CUP-CC per iniciar la legislatura, se li exigeix (mediàticament i ja fins i tot socialment) una acció política i se li fa una amenaça: o participa de la proposta tancada (d’investidura de Mas) o el procés pateix una sotragada d’efectes insospitats (si és que no s’acaba).
Podríem expressar (com ja s’ha fet) mil raons per dir que aquesta advertència és injusta, que la persona proposada no és de consens; que la seva relació amb la corrupció i retallades no permetria ampliar el ventall del sobiranisme per l’esquerra; que la seva trajectòria no fa pensar que aposti per la ruptura clara amb l’Estat espanyol; que ja es va dir en campanya, etc. però tota aquesta retòrica queda anul·lada per un mur mediàtic que afirma que és un acord intern de la candidatura de Junts pel Sí. Aquest és l’argument que val. Inexpugnable. El llenguatge és una representació del poder i «la CUP tirarà per terra el Procés».

Mas o març. Perdre temps o perdre massa sobiranista.
Aquest xantatge està relacionat amb el control del temps: L’alternativa a la investidura de Mas són noves eleccions, que es relacionen amb l’ascens de l’unionisme i amb la tímida baixada del sobiranisme parlamentari per suposada desmobilització. És a dir, es relaciona amb un suposat retrocés en els esdeveniments, un «tirar enrere fins vés a saber on».
Tenim por a perdre temps? Sí és clar, tenim por. A ningú li agrada perdre temps.
Però no seria perdre temps defensar la investidura de Mas i veure caure el suport social de qui defensa l’independentisme des de la ruptura, els drets socials i des de la democràcia radical? Podria ser la gent que conforma els moviments que donen múscul a la unitat popular qui entendria menys aquesta aposta? En una hipotètica cessió de dos vots a favor esdevindria igualment culpable la CUP, per l’anomenat Camamilla Party, per haver perdut 3 mesos de Procés? Recordem que qui té el poder, té el relat.
Per altra banda, considerant que no és el més desitjable, seria l’escenari d’unes noves eleccions, necessàriament, una pèrdua de temps? Es podria considerar una inversió per reestructurar les peces institucionals del sobiranisme que ara mateix no sembla que encaixin? Es podria veure com una oportunitat per a les classes populars per obrir una nova etapa de l’independentisme, on els lideratges institucionals fossin un veritable mirall de l’independentisme del carrer?
En tot aquest debat s’està dibuixant un retrat apocalíptic d’unes noves eleccions d’una forma interessada. Des del 27S fins avui, més d’un trimestre, ha anat in crescendo un PressingCUP que, de ben segur, no ha deixat indiferents als cupaires.
Creure’ns el nostre temps, marcar la nostra agenda

 

A la societat on vivim, som esclaus del temps, com som esclaus de moltes altres coses. Se’ns imposen (i ens imposem) uns ritmes de vida frenètics que impliquen sovint la renúncia a la reflexió, a l’autoanàlisi, a la bona comunicació, a l’autocrítica, etc. Tendim a fer les coses d’una forma fugaç, independentment de la seva qualitat.
Els moviments de base que no treballem sota la batuta institucional sabem el que és donar passos enrere, per donar-ne molts més endavant i més ferms. Sabem també que, a la història realment no existeixen els passos enrere i que nous escenaris forçosament sempre ofereixen noves oportunitats.
L’anomenat Procés Sobiranista no va néixer al Parlament. Si bé és cert que en els darrers anys n’ha crescut molt el suport social, tampoc va néixer amb la famosa sentència del Tribunal Constitucional davant l’Estatut. Les arrels de l’independentisme són molt més llunyanes i tenen a veure amb la força, la mobilització i la perseverança de la gent. És per aquest motiu que, de la mateixa manera que res va començar amb unes eleccions, res acabarà amb uns nous comicis (i si fos així és que la debilitat del Procés és alarmant).
Pla de xoc per torn
En tot aquest debat protagonitzat per la pressa, segons el meu punt de vista, s’està utilitzant de forma massa genèrica el Pla de Xoc, és a dir, el conjunt de mesures d’emergència social proposades per la CUP en la negociació amb JxS. Recordem que el Pla és el plat a taula d’un infant, el sostre de la família que la policia acaba d’expulsar de casa seva per motius econòmics, és el llit d’hospital, és la llum que hauria de dotar d’energia moltes llars …
No podem parlar del Pla de xoc com un mitjà -accessori- per avançar en el Procés- allò principal-, gairebé com una excusa. No podem entendre’l com la torna que demanem a JxS que ofereixi per tenir suficients arguments per donar aquell pas que realment volem fer. Procés i Pla de Xoc han de ser una mateixa cosa, unes bases mínimes que ha de garantir el futur govern a qui se li permet engegar una legislatura.
Amb tot, no oblidem que la CUP no ha vingut al Parlament a fer mediació política ni a gestionar misèries (hi era per impugnar el règim i per ser el cavall de troia). Els plans de Xoc, que ja s’estan fent el l’àmbit comunitari des de fa molts anys als barris treballadors del Principat, són obligació dels governs. La CUP ha de seguir essent la portaveu de les lluites que estem als carrers i casals per fer-les més fortes i, en qualsevol cas, ha d’assenyalar les mancances del parlamentarisme, destapar la corrupció sistèmica de les institucions, no pas legitimar-les amb acció política de primer nivell.

 

Anem lents perquè anem lluny. Als moviments assemblearis, de base, de barris i pobles sovint patim a la nostra pell la desmotivació per la manca de resultats, per la llunyania d’allò que anhelem. Amb tot, acabem sent conscients que les nostres lluites no es limiten a una assemblea o una campanya. Sabem que construir espais de contrapoder als barris és tasca que cou a foc lent, amb treball de moltes, on tothom és imprescindible per aplicar el veritable Pla de Xoc als barris populars. Són barris on la pobresa són cares i noms. Són barris on cal que tothom sigui partícip de la construcció d’un país nou on totes les persones puguin viure amb dignitat. I aquesta garantia no ens la dóna cap de tots els reiterats «moment decisiu» a contrarrellotge ni la dicotomia Mas o març, sinó la perseverança de les classes populars i la lluita al carrer.

Pau Sotelo i Prats. (@pau9barris) Membre de la Trobada Alternativa de Nou Barris*

IMG-20151216-WA0003

“Debat de la Trobada sobre les negociacions i la posicio de la CUP vers la investidura”

 

*La Trobada és un espai politic d’esquerres del districte de Nou Barris de Barcelona. La seva relació orgànica amb la CUP és a través de la seva comissió municipalista (una part més del projecte) que, al mateix temps, esdevé el nucli cupaire de Nou Barris.

 

“Una realidad aparte”, foto guanyadora del III Concurs de Fotografia @3VR_9Barris

3 Març 2015

 

 

"Una realidad aparte". Autor: Juan Francisco Doblado

“Una realidad aparte”. Autor: Juan Francisco Doblado

 

Gràcies a tothom que hi ha participat, ja sia enviant la seva fotografia o votant!

Vota la teva foto preferida: “No és misèria, és injustícia”

22 Febrer 2015

Ens plau presentar a continuació les 11 fotografies que participen del III Concurs de Fotografia 3 Voltes Rebel. Cada una d’elles destaca per un tret o un altre: el seu cabreig, el seu simbolisme, la seva denúncia, el moment únic i irrepetible que hi capturen… L’atac continuat i sistemàtic que hem patit les classes treballadores ha fet que moltes de les imatges més dures que veureu a continuació, ja no ens sorprenguin ni ens corprenguin, perquè és la realitat amb què ensopeguem cada dia. Malgrat tot, sempre cal deixar testimoni.

Per descomptat, darrera cada fotografia hi ha una persona. Volem agraïr a les autores i als autors que han participat en aquesta segona edició del Concurs de Fotografia  Tres Voltes Rebel, principalment, per haver compartit la seva visió sobre el crit de denúncia “No és pobresa, és injustícia” que ja s’ha fet popular a Nou Barris.

Ara la paraula l’han de prendre amigues i desconegudes, veïnes del barri o ciutadanes del món, que vulguin votar per una fotografia o una altra. Tindreu temps fins el dissabte xx de març, perquè serà diumenge xx quan es coneixerà la fotografia guanyadora d’aquesta nova edició al Casal Popular 3 Voltes Rebel.

Fotografies 2015

“No és pobresa, és injustícia”

Esmorzar al parc

Esmorzar al parc

Crida per Nou Barris

Crida per NouBarris

Osset de gala

Osset de Gala

Con la casa a cuestas

Con la casa a cuestas

Fent el dinar

Fent el dinar

Lluita de campanya per la Sanitat 100x100 Pública

Lluita de campanya per la Sanitat 100×100 Pública

Lluitad@rs de la Sanitat Pública

Lluitad@rs de la Sanitat Pública

No pagarem el seu deute

No pagarem el seu deute

realidad a parte

Realidad a parte

cies

CIES

Tot t- un limit

Tot t-un límit



 

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 442 other followers

%d bloggers like this: